Blancafort

Per a altres significats, vegeu «Blancafort (desambiguació)».

Blancafort

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Lloc
41° 26′ 16″ N, 1° 09′ 33″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Camp de Tarragona
Comarca	Conca de Barberà
Capital	Blancafort
Població humana
Població	392 (2025) (27,03 hab./km²)
Llars	50 (1553)
Gentilici	Blancafortí, blancafortina
Idioma oficial	català castellà
Geografia
Superfície	14,5 km²
Altitud	428 m
Limita amb	Montblanc Solivella Vallbona de les Monges l'Espluga de Francolí Pira
Organització política
• Alcalde	Magí Baltà Ventura (2023–)
Identificadors descriptius
Codi postal	43411
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43029
Codi IDESCAT	430290
Lloc web	blancafort.altanet.org

Blancafort és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà. El poble es troba a la part central de la Conca de Barberà, a 428 metres d'altitud, al vessant meridional de la serra del Tallat. El seu terme és força accidentat, i està drenat per nombrosos torrents que discorren en direcció nord-sud. Pertany al que es denomina la Conca estricta, i el principal conreu n'és la vinya.

Geografia

• Llista de topònims de Blancafort (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Història

Documentat des del 1207, va ser format a la segona meitat del segle xii a redós del seu castell, que va formar part del Ducat de Montblanc (ss. XIV-XVIII), i del qual tan sols en resta el topònim del tossalet on estava situat.

Al segle xviii pagaven delmes a la mitra, a la vila de Montblanc, al seu castlà i al monestir de Vallbona de les Monges. La major part de les seves cases foren bastides a la fi del segle xviii i al principi del XIX; es destaca per la seva magnificència i construcció la Casa Minguella, coneguda popularment per Cal Cavaller (segle xvii), on apareix, a la seva façana, l'escut nobiliari de la família.

Demografia

El seu procés demogràfic denota que fou un poble important durant l'edat mitjana, amb uns 400 habitants; després de les epidèmies que assolaren Europa al segle xv, la població es va reduir a la meitat. Seguint la incidència econòmica de la vinya, durant el segle xviii tingué un important creixement que culminà l'any 1860 amb 1.291 habitants, el seu màxim històric.

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 54 53 50 313 972 1.248 1.209 1.156 1.162 1.141

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.158 1.012 875 861 758 534 433 429 396 396

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 395 390 379 407 409 414 428 433 418 413

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 393 379 382 394 393 - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Eleccions municipals

Nombre de regidors per partit

Partit	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015	2019	2023
ERC	-	-	-	-	-	-	7	7	7	7	7	7
UNIC	-	-	-	7	7	6	-	-	-	-	-	-
CiU	-	-	7	-	-	1	-	-	-	-	-	-
Altres	7a	7b	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-
Total	7	7	7	7	7	7	7	7	7	7	7	7
a Per un Blancafort Nou; b Unió de Progrés Municipal;

Economia

Avui dia, l'economia pròpia és bàsicament agrícola i ramadera. Tanmateix, el jovent va, majoritàriament, a treballar a la indústria de Montblanc.

Cultura i festes

La festa major s'escau el darrer diumenge d'agost. Una setmana abans d'aquesta festa se celebra la Setmana de la Joventut, i el 22 de juliol es fa la festa major petita de Santa Magdalena.

Ha estat molt tradicional la devoció dels seus habitants al santuari de la Mare de Déu del Tallat (Vallbona de les Monges). Celebrava romiatge al santuari per Pasqua Florida, juntament amb Forès i Solivella.

Vegeu també

• Gegants de Blancafort

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament Arxivat 2008-03-21 a Wayback Machine.
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya