La seva festa major és el primer cap de setmana d'agost i els edificis d'interès són l'església de Pontils amb una portalada romànica i interior gòtic i el castell de Pontils que està en ruïnes, i a la serra del Montclar hi ha l'ermita de Sant Miquel de Montclar, a prop de les restes del castell de Montclar des d'on es gaudeix d'una vista panoràmica.
A més de Pontils i Santa Perpètua, formen part del municipi els nuclis de població Vallespinosa, Seguer, Vilaperdius, Valldeperes i Montalegre. El municipi també comprèn el santuari de Sant Magí de la Brufaganya,[1] objecte de romiatge de devots.
El 1057 va ser comprat per Ramon Berenguer I a Ermessenda de Carcassona, esposa de Ramon Borrell. Cinc anys més tard, els comtes cedeixen Pontils a Guerau Alemany de Cervelló (1062). Aquest llinatge va mantenir-se com a feudataris de la població durant tota l'edat mitjana. En el fogatjament de 1379, consta que hi vivien 48 famílies.[2]
A mitjans del seglexvi, el lloc va quedar en mans dels comtes de Savallà; al seglexviii els senyors de les terres eren els marquesos d'Aitona, que en mantenen la possessió fins a l'extinció dels dominis senyorials. El 1849, Pontils tenia 225 habitants i formava municipi juntament amb Santa Perpètua, Sant Magí i Vallespinosa.[2]
12Miquel, Marina, Santesmases; Josep; Saumell, Dolors. Els castells del Gaià. Valls:Cossetània Edicions, Institut d'Estudis Vallencs i Centre d'Estudis del Gaià,1999,p.81-83. ISBN 84-89890-37-4.
