Occitan

(nom 1) D’origina preromana pas segura

(nom 2) Del latin bardus

bard

Nom comun 1

bard masculin

Argila grassa e compacta que l’aiga i penètra pas e qu’òm pren per far de terralhas, per modelar un esbòç d’estatuas, de molons o per abonir de tèrras.
- Pr'aquò se tenes a levar qualque paret, al prat del Sanhàs te manca pas de tèrra de riala. La prestisses amb de grava : es aital que se fa lo bard. «Lo pan de froment», (Joan Bodon), 1953
Fanga
Malon de pasiment.

Argila dels terrahièrs e malonièrs
alemand: Ton ^(de) anglés: clay ^(en) basc: buztina ^(eu) catalan: argila ^(ca), greda ^(ca) espanhòl: barro ^(es) francés: glaise ^(fr) italian: argilla ^(it) portugués: barro ^(pt)

bard masculin, (femenin: barda, bardesa)

(Antiquitat, religon, musica) Membre de la classa sacerdotala, cèlta o gallesa, especializat dins la poesia orala e cantada.
(Per extension) Cantaire, poèta.

Argila dels terrahièrs e malonièrs
alemand: Barde ^(de), Sänger ^(de), Dichter ^(de) anglés: bard ^(en) basc: bertsolari ^(eu) catalan: bard ^(ca) espanhòl: bardo ^(es) francés: barde ^(fr) italian: bardo ^(it) portugués: bardo ^(pt)