Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con 80 148 vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'index   ImageVarda la Guida essenziala   Image Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda   ImageDervir un cunt   Image Wikisource in Lombard   Image Wikizionari in Lombard

Image
Image

Vox ind la vedrina

El pH a l’è ‘na grandèzza fisica che l’indica l'acidità (oppur la basicità) de on gas e de on liquid.

El sìmbol "pH" a l’è staa inventà in del 1909 del chimich danés Søren Sørensen.

Il tèrmen p (operadór) a l’è el sìmbol de dò operazion matemàtich in su l’attività del cation ossòni in soluzion acquosa: a se fa innanz el logaritm in base 10 de l'attività e poeu a ghe se mètt el sègn men denanz. Per i proprietà di logaritm, a s'ottèn el medésim risultàa anca cont el calcolà el logaritm del reciproch de de l’attività di ion ossòni.

Donca a se definiss inscì:[1] )

indoe aH+ la rappresenta l'attività di catión ossóni. L'attività di ión ossòni a l’è ‘na grandèzza senza unitàa de misura, defàtt a l’è definibil inscì in tèrmen de concentrazion molar di ion ossòni: )

‘doe a l’è la concentrazion molar di catión ossòni, l'è la concentrazion molar unitaria (misa dent domà per fa de manera che l’argoment del logaritm el sia senza unitaa de misura) e a l’è el coefficient molar de attivitaa, on parametro senza unitàa de misura che ‘l misura i deviazion de la condizion ideàl caosàd soratùtt di interazion elèttrostatich intrai ion in soluzion.

El coefficient de attività el tend a l'unità (e donca l'attivitàa la se vesina a la concentrazión molar di cation ossòni) per di soluzion acquos slongàd assée (≤ 0,1 mol/dm³). In quèj condizion chì, l'equazion de prima la pò vèss semplificada inscì:

Ancabén el sia minga giust del ponto de vista matematich, a l’è d’usanza, per resón de curtèzza, de tralassà l’indicazion de la concentrazion unitaria ind l’argoment del logaritm (ma cont el suppònn comunque la soa presenza) e scriv el pH domà in quèlla manera chì:

De convenzión, el pH di soluzion acquos l’assumm di valór infra 0 (acidità màssima) e 14 (basicità massima). La condizion de neutralità la corrispónd al valór de mèzz, 7, tipich de l'acqua pura a 25 °C.

El pH el poò vèss misuràa per via elèttrica, cont el sfruttà el potenziàl creàa de la differenza de concentrazion de ion idrògen in su i du lati de ‘na membrana de veder (vedée peaccàmeter), oppùr per via chimica, cont el sfruttà la capacità di quaj sostanza (ciamada indicadór) de cambià el sò color in funzion del pH de l'ambient 'ndoe l'è. De nòrma, chi sostanz chì hinn doperàd in soluzion, compagn per esempi de la fenòlftaleina e ‘l bloeu de bromotimòl.

(Inanz)

Image
Image

A l' savivet qe ...

Image
Litrat del Vescont

El Giovann Maria Vescont (Biaa, 7 de setember 1388 - Milan, 16 de masg 1412) a l'è stad el segond Duca de Milan.

Prim foeul del Gian Galeazz Vescont e de la Caterina Vesconta, a la mort in del 1402 del Gian Galeazz a Meregnan el va in sul tronn, cont i giurament fad el 14 dicember al Brovet Vegg.

Domà de 14 agn, el ciapa in eredità tut el Ducad de Milan e anca di alter cità compagn de Bologna e de la roca borromeja de Angera, ma el pader l'ha miss sota la regenza de la mader Caterina, jutada del prim secretari Franzesch Barbavara, fina ai 20 agn.

La Caterina l'ha lavorad per fermà i front vert cont el Stat Pontifizzi, la Republega de Fiorenza e Padoa, ma Roma la scerniss istess de deciarà guerra a Milan.

In del 1403 di politegh de la cità proeuven a fà un colp de Stat, invidios del sucess del Barbavara e timoros de la regenza de la Caterina: se unissen intorna a l'Antoni Vescont e fann tornà in la cità el Francesch Vescont, casciad via del Gian Galeazz de Milan. El Francesch Vescont el proeuva a cercà un acord cont el noeuv Duca ma intant el fomenta la ribellion. Vun di consejer che 'l gh'haveva de tratà l'è stad mazzad e donca l'è tacada una guerra civil in tra i guelf e i ghibellit, che la regenta l'è bona de tegnì sota control in di prim dì ma poeu ghe s'ciopa di sconter pussee fort.

(Va inanz...)

Image
Image

Ind i oltre lengue...

I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian

Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.

Image
Image

Un proverbe a cas

"M'è lassar indar jo l'aigua del Sere"
Sqiça qé per atualizar la pajina
Image
Image

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.
Image
Image

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nosts Cinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.
Image
Image

Una vox de scriver

Image
Image

Cossa s'pœl far?

  1. (EN) IUPAC Gold Book, "pH"