Vés al contingut

Ande

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeAnde
Image
La inscripció d'Escunhau amb el text ILVRBERRIXO ANDEREXO (còpia de l'original perdut conservada a l'esglèsia de Sant Pere) Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat
antropònim Modifica el valor a Wikidata
OrigenComenge, Vall d'Aran, Gers i Arieja Modifica el valor a Wikidata
Dades
PseudònimAnderexo, Anderixo, Anderseni, Andereni, etc. Modifica el valor a Wikidata
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part depanteó pirinenc Modifica el valor a Wikidata

Ande, Anderexo o Anderixo és un nom que apareix en diverses inscripcions aquitanes de l'època gal·loromana trobades a la Gascunya, la Vall d'Aran i l'Arieja.[1] Segons alguns estudiosos, podria tractar-se d'una deessa de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània, mentre que d'altres consideren que podria ser un simple antropònim.

Etimologia

[modifica]

Els noms Anderexo i similars semblen estar relacionats amb el basc actual andere 'senyora'. Entre les altres variants trobades en inscripcions hi ha:

S'ha fet notar que en les llegendes i creences que envolten Mari, la principal deessa de la mitologia basca, no es fa servir mai la paraula «deessa» per a referir-s'hi, sinó que s'empren els apel·latius «Andre» 'Senyora' («Andra» a Biscaia i a Guipúscoa), «Dama» o «Señora», com ara per exemple Andra Mari Munoko 'Senyora Mari de Muno', Arroilbeltzeko Andra 'Senyora d'Arrobibeltz', Anbotoko Señora 'Senyora d'Anboto', Amuteko Damie 'la dama d'Amute', Damatxo 'Senyoreta', etc. (cf. noms de Mari). En aquest sentit, Anderexo podria ben bé ser el diminutiu d'andere: 'senyoreta',[4] un sinònim, doncs, de damatxo.

Inscripcions

[modifica]

La majoria d'epigrafistes creuen que aquests noms trobats en inscripcions són antropònims. L'historiador José María Blázquez pensava que a la inscripció de l'altar trobat a Escunhau, a la Vall d'Aran, Anderexo era un epítet del déu Ilurberixus (a la inscripció s'hi pot llegir Ilurberrixo, que ha estat interpretat com a teònim en cas datiu,[5][6] però el monument està escapçat i no se sap si hi havia més text). Koldo Mitxelena, però, va veure en aquest mot un antropònim femení: el nom de la dona que va dedicar l'altar. La inscripció diu així:[7][8]

«

ILURBERRIXO
ANDEREXO

 »
— CIL XIII, 23 = IRC-02, 00061[n 3]

D'altra banda, els noms del tipus Ande, Anderexo, Anderexso i similars eren comuns a l'antiga Aquitània. Per exemple, en aquesta inscripció trobada en un sarcòfag a Caubós, a la vall del Guelh (Comenge), hi diu:[10][11]

«

Ø BONBELEX HAR
BELEXSIS F(ilius) V(iva) AND
EREXSO CONDAN
NOSSI F(ilia) VXOR P(osuit)

 »
— CIL XIII, 324 = CAG-31-02, p. 140

Traducció: «Difunt Bonbelex, fill d'Harbelex; de la seva supervivent [vídua] Anderex, filla de Socondannos, ha erigit aquest monument»

Image
Sarcòfag aquità amb l'antropònim Anderexo, exposat al Museu de Banhèras de Luishon

Hi ha 15 entrades a la base de dades de Clauss Slaby[10] que comencen amb el morfema Ande, totes paraules aquitàniques, amb les variants següents:[n 4]

  • An/de(?)
  • Andem[3]
  • Anderseni
  • Andelipae
  • Anderitia
  • And/erexso
  • Ander[e]
  • Andereni
  • Andei
  • Ande]/resse(?).

Notes

[modifica]
  1. ↑ Els epigrafistes estimen que hi manquen tres caràcters.
  2. ↑ Alguns autors van fer lectures errònies de la inscripció de l'altar de Caumont, com ara Alexandre du Mège, que hi va llegir Andli.[2] Més tard, aquest altar va ser localitzat incorrectament a Banhèras de Luishon per Héliodore Castillon d'Aspet.[3]
  3. ↑ L'original d'aquesta inscripció va ser robat i un ciutadà en va proporcionar una còpia posteriorment.[9]
  4. ↑ Els noms s'han transcrit tal com apareixen a les inscripcions, és a dir, tots tenen la seva pròpia marca de declinació (datiu, genitiu, etc.).

Abreviatures

[modifica]
  • CAG: Carte archéologique de la Gaule[12]
  • IRC: Inscriptions romaines de Catalogne[13]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Les petits Dieux. Ande» (en francès). worldanvil.com. [Consulta: 18 maig 2026].
  2. ↑ du Mège, Alexandre. Monumens religieux des Volces-Tectosages, des Gerumni et des Convenae (en francès), p. 344.
  3. ↑ Luchaire, Achille. Études sur les idiomes pyrénéens de la région française (en francès), p. 55.
  4. ↑ «Aquitano» (en castellà). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 maig 2026].
  5. ↑ Schenck-David, Jean-Luc. «3.3 Escunhau: ua inscripcion enigmatica». A: Era Val d'Aran ena epòca romana (PDF) (en occità). Viella: Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana, desembre 2023, p. 35-37. ISBN 978-84-09-57283-0.
  6. ↑ Gorrochategui, Joaquín. Onomástica indígena de Aquitania (en castellà). Euskal Herriko Unibertsitatea, 1984, p. 130, 337. ISBN 84-7585-013-8.
  7. ↑ Sacaze 1892, p. 192-193
  8. ↑ «Ilurberrixo, Anderexo» (en basc). klasikoak.armiarma.eus. [Consulta: 26 maig 2026].
  9. ↑ segons el Musèu dera Val d'Aran: «Tor deth Generau Martinhon» (en occità). visitvaldaran.com.
  10. 1 2 «Epigraphik-Datenbank Clauss - Slaby» (en alemany). manfredclauss.de.
  11. ↑ Sacaze 1892, p. 451-454
  12. ↑ Michel Provost (dir.). Carte archéologique de la Gaule (en francès). París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 1988-2024 (Éditions de la Maison des sciences de l'homme).
  13. ↑ Fabre, Georges; Mayer, Marc; Rodà, Isabel (en francès) Publications du Centre Pierre Paris, 15. Diffusion de Boccard / IEC, vol 2. Lérida, 1985. ISSN: 0339-1736.

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
Image
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ande
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ande&oldid=37749955»