Ilixo
  | |
| Tipus | deïtat |
|---|---|
| Epònim | Banhèras de Luishon |
| Dades | |
| Pseudònim | Ilixon, Ilix, Ilixor |
| Gènere | masculí |
| Altres | |
| Part de | panteó pirinenc |
Ilixo o Ilixon,[n 1] documentat epigràficament en nombroses formes alternatives (Ilixor, Ilix), és un déu de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània. Se n'han trobat diverses inscripcions a Banhèras de Luishon i Montauban de Luishon, dues viles veïnes de la comarca del Luishonès (Comenge), el nom de la qual deriva d'aquest déu: Ilixon > Luishon.[1]
A l'època dels antics aquitans, la comarca del Luishonès estava poblada pels mònesos i era famosa per les aigües termals (les Aquae Onesiorum),[2] que van donar lloc a la creació d'unes termes després de la conquesta romana. A l'antic emplaçament d'aquestes termes, al segle xix s'hi va descobrir un altar dedicat a Ilixon al costat de molts altres dedicats a les nimfes, motiu pel qual alguns estudiosos han atribuït a aquest déu, malgrat l'escassa base arqueològica, el paper de déu protector de les fonts o de sanador.[3]
Toponímia
[modifica]A l'època dels romans, l'actual Banhèras de Luishon es deia Ilixon, un nom que devia prendre del déu homònim, tret que fos a la inversa. Aquest nom va arribar als nostres dies en la forma actual, Luishon, i va esdevenir el de la ciutat (el nom popular de Banhèras és 'Luishon', a seques) i el de tota la comarca, el Luishonès.[1]
Etimologia
[modifica].jpg)
Olivier de Marliave relaciona el nom Ilixo amb el verb llatí lixere (en basc: lixibatu 'rentar la roba').[4][5] Si aquest fos és el cas, el déu Ilixo estaria relacionat amb els genis femenins de la mitologia basca anomenats latsariak ('rentadores, bugaderes'), una figura, d'altra banda, present en la mitologia d'altres regions dels Pirineus (com ara a Catalunya, on les dones d'aigua són vistes sovint rentant roba als rius o fonts).
Julien Sacaze, en canvi, recull una altra teoria segons la qual Ilixo estaria relacionat, d'una banda, amb el basc ili 'ciutat, vila' i de l'altra, tot i que amb reserves, amb el basc lixun 'indecent, obscè, impúdic',[6] pel fet que, en haver-hi aigües termals, els vilatans s'hi banyaven nus, de forma impúdica.[7] Bernardo Estornés, al seu torn, relaciona també Ilixo amb les aigües termals locals.[8]
Inscripcions
[modifica]Una de les inscripcions trobades Banhèras de Luishon dedicades a Ilixon diu així:[9]
Traducció: «Al déu Ilixo(n), Secundinus, [fill o llibert?] de Verecundus...»
Aquesta altra inscripció, incompleta, s'ha atribuït també a Ilixon:[7]
Traducció: «Al déu Ilixo(?)»
Lex
[modifica]
Hi ha certa controvèrsia al voltant d'una altra pretesa divinitat anomenada Lex, de la qual se'n va trobar, suposadament, una inscripció a Les, a la Vall d'Aran, on hi ha també unes conegudes aigües termals i un balneari. Sovint es diu que aquest Lex va donar nom al poble de Les. Olivier de Marliave la dóna per bona i considera que és una variant epigràfica del mateix déu, Ilixo, mentre que Bernardo Estornés pensa que són dues divinitats diferents. Tanmateix, la majoria d'estudiosos afirmen que aquesta inscripció és obra d'un falsari. La inscripció diu així:[3][10]
| « |
LEXI |
» |
Traducció: «Al déu Lex de Caius Sabinus, fill d'Hortus»
A parer de Julien Sacaze:
Tres altars votius trobats a Les, molt interessants si no fossin tan sospitosos. La forma de les lletres, la col·locació dels punts [...] han despertat, amb raó, les sospites dels epigrafistes. La inscripció és, doncs, molt probablement falsa. Així, el déu Lex deu haver estat inventat per explicar el nom de Les. [...] És, doncs, quasi segur que aquesta inscripció i les dues precedents són falses.[10]
Més recentment, Marc Mayer ha coincidit amb Sacaze:
Un interès econòmic segurament degué conduir uns falsaris a afalagar la vanitat del primer baró de Lés amb esments d'un Lexi Deo i del cognom Lexeia.[11]
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- 1 2 «Un Vocable Antique» (en francès). mairie-luchon.fr. Ajuntament de Banhèras de Luishon. [Consulta: 11 juny 2026].
- ↑ Duval, Paul-Marie «Les peuples de l'Aquitaine d'après la liste de Pline» (en francès). Publications de l'École française de Rome. École Française de Rome [Roma], 116, 1989, p. 721-737.
- 1 2 Rodriguez, Laëtitia; Sablayrolles, Robert. Les autels votifs du musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse: catalogue raisonné (en francès). Tolosa: Musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse, 2008. ISBN 978-2-909454-26-9.
- ↑ «lixibatu» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ de Marliave, Olivier. Pequeño diccionario de mitologia vasca y pirenaica (en castellà). Barcelona: Alejandria, 1995. ISBN 84-7651-232-5.
- ↑ «lizun» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- 1 2 Sacaze, Julien. Inscriptions antiques des Pyrénées. Avant-propos par M. Albert Lebègue (PDF) (en francès). Tolosa: Édouard Privat, 1892, p. 395-398 (Bibliothèque méridionale. 2e série, tome II).
- ↑ Enciclopedia General Ilustrada del Pais Vasco (en castellà). Zarautz: Auñamendi, 1978 (Historia General de Euskal Herria).
- ↑ Ministère de la Culture. «Autel votif dédié au dieu Ilixo(n) par Secundinus» (en francès). pop.culture.gouv.fr. POP (Plateforme ouverte du patrimoine). [Consulta: 22 maig 2026].
- 1 2 Sacaze, Julien. Inscriptions antiques des Pyrénées (en francès), 1892, p. 465-467. «Trois autels votifs trouvés à Lès, très intéressants s'ils n'étaient fort suspects. La forme des lettres, la place des points [...] ont à juste titre éveillé les soupçons des épigraphistes. L'inscription est donc très probablement fausse. Ainsi le dieu Lex doit avoir été inventé pour expliquer le nom de Lès. [...] Il est donc presque sûr que cette inscription et les deux qui précèdent sont fausses»
- ↑ Mayer, Marc. L'art de la falsificació : falsae inscriptiones a l'epigrafia romana de Catalunya. IEC, 1998, p. 17 (Discurs llegit en la sessió inaugural del curs 1998-1999 per Marc Mayer). ISBN 84-7283-413-1.
Vegeu també
[modifica]Part de {{Mitologies europees}} | ||
| Déus |
|  |
