Iscit
Iscittus  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | deïtat arbre |
| Origen | Garin |
| Dades | |
| Pseudònim | Iscitto |
| Gènere | masculí |
| Altres | |
| Part de | panteó pirinenc |
Iscit[n 1] (llatí: Iscittus[n 2]) és una deïtat de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània. Se n'han trobat dues inscripcions a Garin (Comenge).[1][2]
Etimologia
[modifica]Segons Joaquín Gorrochategui i Luis Michelena, el teònim Iscitto presenta un final indeclinable en -o més que no pas un cas datiu llatí. La comparació proposada amb el basc ezki 'til·ler, àlber, pollancre',[3] basada únicament en l'homonímia, topa amb una dificultat fonètica, la de la vocal inicial 'I' en comptes d''E'.[4]
Inscripcions
[modifica]Ambdues inscripcions es van trobar en dos altars votius descoberts a la capella en ruïnes de Notre-Dame, a Garin, vora el 1822.[4][5]
| « |
ISCITTO DEO |
» |
| — CIL XIII, 1916 núm. 335[6] | ||
Traducció: «Al déu Iscittus, Sabinus, llibert de Mandatus, ha complert el seu vot de bon grat, com ha de ser»
| « |
ISCITTO DEO |
» |
| — CIL XIII, 1916 núm. 334[4] | ||
Traducció: «Al déu Iscittus, Hunnu, fill d'Ulohox, ha complert el seu vot de bon grat, com ha de ser»
Notes
[modifica]- ↑ Segons les Regles generals d'adaptació de noms propis al català.
- ↑ Forma restituïda a partir del datiu trobat: Iscitto; llegiu: isquito.
Referències
[modifica]- ↑ Rodriguez, Laëtitia; Sablayrolles, Robert. Les autels votifs du musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse: catalogue raisonné (en francès). Tolosa: Musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse, 2008. ISBN 978-2-909454-26-9.
- ↑ «Les petits Dieux. Iscitt Iscittus» (en francès). worldanvil.com. [Consulta: 18 maig 2026].
- ↑ «ezki» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- 1 2 3 Ministère de la Culture. «Partie supérieure d'un autel votif dédié au dieu Iscittus par Hunnus» (en francès). pop.culture.gouv.fr. POP (Plateforme ouverte du patrimoine). [Consulta: 22 maig 2026].
- ↑ Sacaze, Julien. Inscriptions antiques des Pyrénées. Avant-propos par M. Albert Lebègue (PDF) (en francès). Tolosa: Édouard Privat, 1892, p. 446-448 (Bibliothèque méridionale. 2e série, tome II).
- ↑ Ministère de la Culture. «Partie supérieure d'un autel votif dédié au dieu Iscittus par Sabinus» (en francès). pop.culture.gouv.fr. POP (Plateforme ouverte du patrimoine). [Consulta: 22 maig 2026].
Part de {{Mitologies europees}} | ||
| Déus |
|  |
