Andos
 Inscripció amb el text HERCVLI / TOLIANDOSSO en un altar trobat a Sent Helitz e Teus  | |
| Tipus | deïtat epítet antropònim |
|---|---|
| Origen | Gascunya |
| Dades | |
| Pseudònim | Andosto, Andots, Andossus, Andossius, Andose, etc. |
| Gènere | masculí |
| Altres | |
| Part de | panteó pirinenc |
| Equivalent | Hèrcules |
Andos, documentat epigràficament sota diverses formes i derivats (Andosto, Andots, Andossus,[1] Andossius, Andose, etc.), és una possible deïtat de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània. Se n'han trobat nombroses inscripcions a la zona del Comenge,[2] especialment a Sent Pèr d'Ardet, Mèles, Sant Bertran i Montossèr, però també al Gers i a altres llocs d'Occitània.
El nom apareix també en altres llocs com a epítet d'alguna altra deïtat, ja sigui romana (sovint, Hèrcules) o aquitana: «Herculi Toliandosso»,[3] «Herculi Illuno Andose» i altres de relacionats amb Erge, Arsilunnus i Astoilunnus.[4] A l'anomenat «botí d'Hagenbach», trobat a l'actual Renània-Palatinat i provinent de saquejos a temples aquitans, hi ha diverses inscripcions en plaques d'argent dedicades a Mart que contenen aquest nom com a antropònim: «Andos Leuris», «Andossus Obbelexxi filius», «Handos.Domini», etc.
Etimologia
[modifica]L'etimologia d'Andos no ho és prou clara. Alguns experts, com ara Joaquín Gorrochategui,[5] relacionen el mot amb el basc actual (h)Andi 'gran'. Aquest significat no estaria gaire allunyat de la naturalesa d'un heroi com Hèrcules, cosa que n'explicaria la relació a les inscripcions trobades.
Hi ha, però, una altra possibilitat: Andos, Handos o variants similars podrien ser la forma masculina del mot Andere, que apareix en altres inscripcions aquitanes (cf. Ande) i que equivaldria a l'actual basc andere 'senyora'. Si fos així i Andos volgués dir 'senyor', el mot no seria pas un nom específic de cap deïtat, sinó simplement un epítet per a déus masculins:[6][7] «Senyor Hèrcules», «Senyor Erge», etc.
Equivalent sincrètic
[modifica]Andos, semblantment a Ilunnus, també es fa servir com a epítet per a qualificar Hèrcules a Narbona.[7]
Inscripcions
[modifica]Com s'ha dit, les inscripcions que s'han trobat dedicades a Andos o amb variants d'aquest nom emprades com a epítet d'un altre déu o com a antropònim són nombroses. Com a exemple, la següent es va trobar a Vathcrabèra:[8]
| « |
ANDOS |
» |
| — CIL XIII, 247 | ||
Toponímia
[modifica]En tractar-se el morfema And(o) d'un mot basco-ibèric relacionat amb la grandor, alçada o amplitud (en definitiva, amb la magnitud, la importància),[9] hi ha molts topònims per tota la península Ibèrica i Occitània formats a partir d'aquesta arrel. Així, per exemple: Andorra, Andoain, Andosilla, Andonsh, Era Andòrta, Andilla, Andújar i molts altres indrets (per al cas d'Andorra, vegeu-ne l'etimologia). També apareix com a sufix en nombrosos topònims (Calanda, Miranda, Aranda, Arganda) i en l'etnònim dels andosins.
Referències
[modifica]- ↑ Artica, Eduardo «Júpiter en los Pirineos. El mundo religioso vasco-aquitano, una aproximación» (en castellà). Aquitania, 27 (1), 2011. DOI: 10.3406/aquit.2011.948.
- ↑ Johannes Freudenberg «Das Denkmal des Hercules saxanus im Brohlthal» (en alemany). Herausgegeben vom Vorstande des Vereins von Alterthumsfreunden im Rheinlande, p. 27 i s.
- ↑ «Les petits Dieux. Toliandossus Toliandossus» (en francès). worldanvil.com. [Consulta: 18 maig 2026].
- ↑ Maria Jaczynowska «Le culte de l'Hercule romain au temps du Haut-Empire» (en francès). ANRW, p. 654.
- ↑ Gorrochategui, Joaquín. Estudio sobre la onomástica indígena de Aquitania (en castellà). Bilbao: Euskal Herriko Unibertsitatea, 1984, p. 138-139. ISBN 978-84-9082-927-1. OCLC 14272684.
- ↑ Gorrochategui, Joaquín «Las placas votivas de plata de origen aquitano halladas en Hagenbach (Renania-Palatinado, Alemania)» (en castellà). Aquitania : une revue inter-régionale d'archéologie, 19, 2003, p. 25–47. DOI: 10.3406/aquit.2003.1349. ISSN: 0758-9670.
- 1 2 Rodriguez, Laëtitia; Sablayrolles, Robert. Les autels votifs du musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse: catalogue raisonné (en francès). Tolosa: Musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse, 2008, p. 217, 226. ISBN 978-2-909454-26-9.
- ↑ Orduña Aznar, Eduardo. «Base de Datos de inscripciones aquitanas» (en castellà). eorduna.awardspace.info. [Consulta: 21 juny 2026].
- ↑ Anglada, Manuel. «El nom d'Andorra». A: Arrels d'Andorra. Prehistòria d'Andorra a través dels noms de lloc. Andorra la Vella: Editorial Andorra, 1993, p. 189-201. ISBN 99920-53-02-X.
Vegeu també
[modifica]
Part de {{Mitologies europees}} | ||
| Déus |
|  |
